Una pregunta.

Un any que s'en va, un de nou que arriva i em pregunto si en s'estimarem més en el nou, que en el vell que marxa.

PAU I SOMNIS DE LLIBERTAT.

Un desitg.

De sempre, un pensament que s'ha tornat un desitg, ser inmortal, viure per sempre.

Tienes un paraguas?

Valerme del tiempo para acercarme a ti, desear que llueva para poder compartir contigo un pequeño espacio, hasta el infinito.

El tren.

De repente, cuando nada esperas ya, todo se envuelve de luz, todo tiene un sentido, todo parece encajar, sabes que tu momento ha llegado y que no vale dejarlo pasar.

Molt..................

MOLT BONES FESTES HA TOTHOM I UN FELIÇ ANY NOU, de tot cor.

Llagrimes de..........

Llagrimes que es berregen,
d'alegria i tristor,
totes surten de molt en dins,
amb cada batec,
amb cada pensament,
amb els ulls oberts
mirant a l'infinit,
sense ganes de parar
expresant el que sento.

I giro el cap per veura si hi ets, per que fa pocs moments que te dit adeu i ja te trobo a faltar.

Nunca digas, nunca jamas.

Bon Nadal- Feliz Navidad- Merry Christmas......

Torna a casa per nadal..........
Vuelve a casa por navidad.......
Come back home in christmas time.............

Dues ratlles no son prou.

Pensaments.

Amb la boca tancada, amb la mirada, que mira sense mirar, amb els pensaments volant cap un no se, amb els crits que resonant per cada cantonada que paso, un sense saber perque, pero amb la claretat de saber, que el que es fa, estar ben fet.

Mai es tard.

Digal-hi a la teva dona que l'estimes, avans no ho faci un altre.

........el teu nom.

I seguire entossudit en fer-te una cançó, per deixar escrit en el temps, l'importancia d'haber-te tingut el meu costat tot aquest temps, i li posare el teu nom, com no podia ser d'altre manera.

El círculo.

Porque para ser feliz contigo, tengo que estar con otra persona, en la que encuentre las cosas que busco en ti, que necesito de ella para que seas tu, para que pueda regresar, a ti y ser feliz con lo que he encontrado.

Tu, jo......un?

Tot va be mentre hi ha unitat, quant un vol ser més que l'altre, es trenca l'armonia del conjunt, es el principi de la fi.

Un recuerdo.

Un camino de sensaciones, buenas sensaciones, que envueltas en un recuerdo, me acercan a ti.

Si.

Mai em pensament de maldad te abraçat,
mai he fet, per fer,
si, sempre em el pensament de que no fos un joc,
de que no tingues mai un final,
de viure em pau,
fins el darrer dia de les nostres vides.

Dormir-me.

Necesitat d'envoltar-te em els meus braços per adormir-me.

Un tros de cel.

De sobte un pensament, petit, pero intents, que te dona la posibilitat de canviar toda la teva vida, pensament, de pujar el tren i no baixar-ne.

Esclavo.

Deseo, quiero, anelo, ser tu esclavo, entregarme a ti, ser motivo de tu deseo, de tus fantasias, ser el principio del nuevo mundo que pretendes crear. Manda, ordena, deja que te obedezca, no me dejes vivir sin ti, no quiero vivir sin ti, deseo esa locura, contigo.

Resum.

El resum de la meva vida nomes te una paraula, Tu.

Un clasico.

Que es el amor?
el amor eres tu.

..... i a fora plou.

Sere sol, si vols calor i abric si tens fred.
Vui ser el nom que diguin els teus llavis,
la teva raó per viure.

Sempre endevant.

Que la boira de devant teu no te faci aturar mai a l'hora de conseguir el que desitjes.

Un desitg.

Nomes un desitg per tot el que pasi de visita,SALUD.

No tan rápido, por favor.

El sueño de estar en sus brazos, echo realidad al son de una magnífica canción, y en la mente repitiendose constantemente la consigna de que la música sea eterna, que se repita la canción, mil y una veces, para poder seguir soñando.

Un conte de bresol.

.................... i al voltant de la lluna i posaré un munt d'estels amb el teu nom, que li faran de bressol, quant plori per que surt el sol.

Tu.

De saberlo, lo se, más no decirlo es mi mayor pecado, pues los gestos delatan el amor que siento por ti.

Tornar enrrera, perque?

Mirar enrrera sempre, es un no avançar, pas endevant em el cap ven amunt, mirant l'horitzor, mirant com s'en va el sol, i l'endema torna.

Jo i ...............

Ballem?

Endevant.

Nomes el pas del temps dira si el que es fa ara es bo o dolent.

Nit.

Posare en un gros cova, la petita lluna que m'ha acompanyat les nits que te visitat, per declarar-te el meu amor etern.

Matins amb més llum.

Un matí derrera l'altre em desperto amb la por de que no siguis el meu costat, llavors em giro i te veig, somric, miro el sostre, sense cercar res, i penso que soc un afortunat.

Ara o mai.

Amb la necesitat d'estimar-te posant-hi els cinc sentits.

Una llavor que es va fent gran.

Es una cosa que no es pot descriure amb paraules,
nomes desitjo que alguna vegada la sentis com jo la sento.

Pensaments del que..............

Racons del meu cap i trosos del meu cor de tant en tant es pregunten que pots esta fent ara, quins pensaments tens i cap on va el teu cami.

Somni.

La música sempre expresa em paraules boniques els millors desitjos.

Nits diferents, nits d'estiu.

Caminant se sent com les ganes de viure, les il.lusions son mes fortes que mai, que tot reneix, que no hi ha ganes de marxar sino de continuar, de fer les xerrades mes llargues i els petons amb abraçades mes intensos, la nit amb mes màgia, les nits d'estiu.

Un verano, una canción.

De repente una canción y el que fue un verano increible, regresa.

Ullets.

Veus de nit.

Estirad d'amunt l'herva amb els ulls mirant el cel,amb les fades per companyes i els pensaments lluny, molt lluny d'aquest mon.

Paraules.............................

Qui va inventar la paraula estimar, no sabia que era patir.

Vinc a oferir-to tot.

Vinc a oferir-to tot, tot el que soc, el que vui ser i el que sere, si tu m'ajudes a ser-ho.

El paraiso.

Tengo la infinita suerte de vivir cerca de todo, de todo lo que puedo necesitar, y dentro de esta fortuna, cerca de mi casa, a escasos cien metros pasa un rio, que no es ni rio, ni riachuelo, y estos dias de calor, no hay nada mejor que sentarse a su vera, con los pies dentro de la fresca agua, abrir un libro, y dejarse acompañar por los sonidos de la naturaleza, uno de los muchos pequeños detalles que me envuelven y hacen que mi vida sea inmensamente rica.

Un pas endevant.

De sobte, un dia ja no mires enrrera, si que hi ha cami fet, pero esta fet, i ara queda molt de cami per fer endevant, amb ganes de fer-lo bonic, i amb companyia, perque he apres que sol no m'ensurto tant be.

Una nit diferent.

Lluna plena, grosa com mai, fara que la nit sigui diferenta, molt diferenta.

Un.....................

Un dia más para un dia menos, un dia menos para un dia más.
El tiempo que pasa, que pase, pronto llegara mi hora,
Y solo deseo que tu estes presente.

El tiempo pasa.

Los minutos hacen horas, las horas se juntan y hacen dias, luegos se vuelven semanas y asi hasta el infinito, haciendo que la memoria guarde cosas en el cajón, que no tiene que ser del olvido, sino de los recuerdos.

Mai un adeu, sempre un fins habiat.

Per que els adeu son tristos, sempre es millor deixar-los de costat i cercar paraules noves que no allunyin, sino que apropin encara que marxem lluny.

A la meva avia.

Deixeu-me que us parli d'ella, de com de sobte tornen els recors, d'un mon feliç,sempre entre els seus braços i somriures.
Deixeu-me que us digui, l'immensa felicitat interior nomes de saber que dormiria a casa seva, on tot el món d'aventures inimaginables s'obria de bat a ba.
Deixeu-me que us faci saberla fortuna dels meus sentits per envoltar-me dels seus secrets, de com, amb un boci de no res, tot era diferent.
Deixeu-me dir-vos que el temps no podrà esborrar mai el que he sentit per ella.
Deixeu-me dir-vos que l'únic sentiment de culpa. que ara em fa escriure aquestes ratlles, és no haber sabut dir.li que representaba per a mi, com tot el que feia era màgic, que ella era especial, increible, tot el que es pot desitjar d'una avia.
Deixeu-me dir-vos que tinc dins meu, el pecat de no haber-li dit moltes vegades que l'estimava, que desitjaria que vosaltres no us quedessiu amb el pecat tancat dins vostre, confesseu-vos, avans no sigui masa tard.
Deixeu-me que us digui, que estimar no fa mal, pero que no t'estimin, si.

Dies de pluja.

Per que hi han coses que no desapareixen em el temps, moltes queden guardades en el subconcient i surten de sobte, recordan el que som, van ser o serem. Una petita pluja derrera la finestra em trasporta a un mon ja viscut.

BALLEM ?

Deixar-se portar per sensacions indescriptibles al teu costat, mentre ballem.

Nada-todo.

La oscuridad me hace invisible y creo que asi sere inmune a tus hechizos, pero ya es tarde, tienes embrujado mi corazón, y ya hace tiempo que llora con pequeñas gotas de sangre.

Ritmo para el corazón dormido.

Dejarse llevar, marcar un ritmo que guie tus pies al infinito, amor es pasión , desenfreno y lujuria.

Pensamientos en forma de canción.

De repente tu sentir y tus pensamientos se vuelven canción, que bonito saber que más gente piensa como tu y algunos tienen el dón de hacerlas poesia con música.

Canviant les coses?

Un segueix tinguent l'esperança d'un canvi, pensant que el millor que es fa, ho fa ell, que el seu costat es el bo, que el seu camí es el correcta, i camina amb fermesa, fins que un abisme de posibilitats s'obre devant seu i no hi ha pont per pasar-lo, i de sobte s'anadona que necesita mes mans per contruir-ne un, que necesita un canvi i que la veritat no sempre es la seva.

La vida es bella

Intento cada segundo de mi vida acordarme de lo maravillosa que es esta, no hay escusas para que no sea asi, de todo aprendo y me siento feliz, gracias a todos por hacermela asi.

Un somni.

Tancar els ulls, deixar lliscar les emocions per la pell, no obrir la boca i dir-ho tot em petits moviments, amb l'expresió dels que no enganyen quant te miro.

Un nou dia brillarà.

Avui nomes paraules d'anims a ella i a tots els que es troben en una lluita desigual, pero amb ganes de gaunyar-la.

Hola tortuguita.

Una noche para un hola especial,que nunca tuvo un adios, ni tendra, solo un hasta luego,para un nuevo hola.

Fragil equilibri.

Es tant fi l'espai entre el tot i el res, que tinc molta por de recolzar-mi.

Toc-toc.

Quieres casarte conmigo?.
Una pregunta que inicia el principo del fin, o el principio del todo.
Tienes una respuesta?

Adeu?

La gent s'en va, gent que coneixem i que estimem s'en van. Ha on?, nomes ho podrem saber quant ens toqui acompanyar-los.
La tristesa ens envaieix, i tambe una certa alegria, si alegria, per tot el temps que em pogut compartir em ells, amb alegries i tristeses, amb coses bones i dolentes, com amb la gent que es queda, pero amb la desaventatge que amb ells ja no tornara ser-hi aquesta experiencia.
I sempre acabes reculant en el temps i penses en tots el que ja no hi son, i de sobte, entre plors tambe be una rialla, com saben que encara i son, que no han marxat de cop, que estan per algun lloc d'amunt nostre vigilant i compartin bons i mals moments, sensacions inexplicables, pero agradables.
No es, ni vui que sigui un adeu, sino un fins ara, així es com ho sento, perque encara tinc els seus records, els seus concells, les seves abraçades, els seus............. i d'aquesta manera no acabaran mai de marxar, sino que es converteixent en essers immortals dins del meu cor i la meva ment.
Torno al dia a dia pensant que un dia sere jo al que li dire-ho, fins ara, i jo estigui on estigui, vos estare esperant.

Dos caras.

Dificil de expresar sentimientos si el mundo que te ha rodeado solo te hace daño, pero seguro que hay alguien dispuesto a curar heridas y demostrarnos, que nosotros tambien tenemos derecho a querer y a que nos quieran.

L'infern.

Dos cosos sense espai per el vent,
dos galtes que son una,
moviments suaus cap a l'infinit,
mans que cerquen i trobent,
pensaments que deixent de ser-ho,
sensacions a flor de pell,
ganes d'infern,
dolç infern.

Mancan les paraules.

Un nada, un todo.

Es relativamente pronto, no quiero ni mirar la hora, me haria daño, tengo demasiadas ganas de estar un poquitín más en la cama, con mis pensamientos, con el recuerdo de unos sueños que me han acercado un poco más a ti,o puede que sin yo saberlo me hayan alejado más de ti, porque los sueños nunca se vuelven realidad, solo en las películas o en las historias románticas, aunque no dejare de tener muy presente, que muchas veces, ultimamente demasiadas, la realidad supera de largo la ficción, y eso, si, ese pensar, me da esperanza.
El poder ser, ese ser que te vida, el poder ser la protección contra los malos tiempos, el palo al que agarrarse si uno cojea, el poder ser, un montón de cosas increibles a tu lado, el poder ser, el todo.La inmensidad, la luz, el amor y con ese sentimiento de cariño sin fin.
Tengo que dejar de soñar y aprovechar que el cauce del rio baja lleno para sacar mi barca y sin remos acercarme a ti.
Puede que este sea un dia especial, seguro que sera especial, quiero que sea especial, porque tu estaras cerca y yo seguire viviendo para poder ser.

Calor.

Son tantes les vegades que correm molt per atrapar fum, i no sabem veura que tenim el costat el foc que mes escalfa.

Amistat.

Si es importante tener amigos, aún lo es más, ser amigo cuando necesitan uno.

L'avia.

Poques coses a dir, la memoria que sempre em porta el millor dels records quant sento aquetes lletres, nomes amb la pena de no saber si l'hi habia dit mai prou,lo molt que l'estimaba.

Luces en el camino.

Como los barcos necesitan de la luz del faro para llegar a buen puerto, yo necesito de tu luz para llegar a ti.

Un impas.

No se el temps que em queda, pero si se que vui ser jo el que posi punt i final ha com a de ser l'obra de la meva vida.

Olor.

Olor que arrives de sobte,
olor que et quedes dins els racons,
olor oblidat que tornes.
Olor que portes enrrera en el temps,
que fas que no hi hagi present,
olor que creia fugit.
Olor que portes plor,
olor que fas mal,
olor que em pensaments em fas somriure.
Olor d'estiu,
olor de carn, de desitg,d'esperança,
olor de retrobament,
olor traïdor, que remous cendra del pasat ja cremat.
Olor que ja no porta el vent,
olor que encara segueix present.
Olor que te nom.

Arrels per una vida.

No miris enrrera, no facis cas del dificil camí que has seguit, de lo molt que has lluitat, mira sempre endevant i amunt, que encara queda cami per recorre.

Tu flor, mi flor.

.
Nunca esperare a la más bella de la flores, pues todas ellas hacen jardin.

Primers pasos..............

Veura una imatge, i deixar-se portar per mil sensacions, obrir la boca, escriure en un paper, no el que dicta la ment, sino el que surt de dins, mentre el cor batega els impusos desitjats, sense pensar en cap moment en les concequencies, quines concequencies?, res del que pugui fer i dir pot ser dolent, si ho dic de cor.