A la meva avia.

Deixeu-me que us parli d'ella, de com de sobte tornen els recors, d'un mon feliç,sempre entre els seus braços i somriures.
Deixeu-me que us digui, l'immensa felicitat interior nomes de saber que dormiria a casa seva, on tot el món d'aventures inimaginables s'obria de bat a ba.
Deixeu-me que us faci saberla fortuna dels meus sentits per envoltar-me dels seus secrets, de com, amb un boci de no res, tot era diferent.
Deixeu-me dir-vos que el temps no podrà esborrar mai el que he sentit per ella.
Deixeu-me dir-vos que l'únic sentiment de culpa. que ara em fa escriure aquestes ratlles, és no haber sabut dir.li que representaba per a mi, com tot el que feia era màgic, que ella era especial, increible, tot el que es pot desitjar d'una avia.
Deixeu-me dir-vos que tinc dins meu, el pecat de no haber-li dit moltes vegades que l'estimava, que desitjaria que vosaltres no us quedessiu amb el pecat tancat dins vostre, confesseu-vos, avans no sigui masa tard.
Deixeu-me que us digui, que estimar no fa mal, pero que no t'estimin, si.