Adeu?

La gent s'en va, gent que coneixem i que estimem s'en van. Ha on?, nomes ho podrem saber quant ens toqui acompanyar-los.
La tristesa ens envaieix, i tambe una certa alegria, si alegria, per tot el temps que em pogut compartir em ells, amb alegries i tristeses, amb coses bones i dolentes, com amb la gent que es queda, pero amb la desaventatge que amb ells ja no tornara ser-hi aquesta experiencia.
I sempre acabes reculant en el temps i penses en tots el que ja no hi son, i de sobte, entre plors tambe be una rialla, com saben que encara i son, que no han marxat de cop, que estan per algun lloc d'amunt nostre vigilant i compartin bons i mals moments, sensacions inexplicables, pero agradables.
No es, ni vui que sigui un adeu, sino un fins ara, així es com ho sento, perque encara tinc els seus records, els seus concells, les seves abraçades, els seus............. i d'aquesta manera no acabaran mai de marxar, sino que es converteixent en essers immortals dins del meu cor i la meva ment.
Torno al dia a dia pensant que un dia sere jo al que li dire-ho, fins ara, i jo estigui on estigui, vos estare esperant.