A la meva avia.

Deixeu-me que us parli d'ella, de com de sobte tornen els recors, d'un mon feliç,sempre entre els seus braços i somriures.
Deixeu-me que us digui, l'immensa felicitat interior nomes de saber que dormiria a casa seva, on tot el món d'aventures inimaginables s'obria de bat a ba.
Deixeu-me que us faci saberla fortuna dels meus sentits per envoltar-me dels seus secrets, de com, amb un boci de no res, tot era diferent.
Deixeu-me dir-vos que el temps no podrà esborrar mai el que he sentit per ella.
Deixeu-me dir-vos que l'únic sentiment de culpa. que ara em fa escriure aquestes ratlles, és no haber sabut dir.li que representaba per a mi, com tot el que feia era màgic, que ella era especial, increible, tot el que es pot desitjar d'una avia.
Deixeu-me dir-vos que tinc dins meu, el pecat de no haber-li dit moltes vegades que l'estimava, que desitjaria que vosaltres no us quedessiu amb el pecat tancat dins vostre, confesseu-vos, avans no sigui masa tard.
Deixeu-me que us digui, que estimar no fa mal, pero que no t'estimin, si.

Dies de pluja.

Per que hi han coses que no desapareixen em el temps, moltes queden guardades en el subconcient i surten de sobte, recordan el que som, van ser o serem. Una petita pluja derrera la finestra em trasporta a un mon ja viscut.

BALLEM ?

Deixar-se portar per sensacions indescriptibles al teu costat, mentre ballem.

Nada-todo.

La oscuridad me hace invisible y creo que asi sere inmune a tus hechizos, pero ya es tarde, tienes embrujado mi corazón, y ya hace tiempo que llora con pequeñas gotas de sangre.

Ritmo para el corazón dormido.

Dejarse llevar, marcar un ritmo que guie tus pies al infinito, amor es pasión , desenfreno y lujuria.

Pensamientos en forma de canción.

De repente tu sentir y tus pensamientos se vuelven canción, que bonito saber que más gente piensa como tu y algunos tienen el dón de hacerlas poesia con música.

Canviant les coses?

Un segueix tinguent l'esperança d'un canvi, pensant que el millor que es fa, ho fa ell, que el seu costat es el bo, que el seu camí es el correcta, i camina amb fermesa, fins que un abisme de posibilitats s'obre devant seu i no hi ha pont per pasar-lo, i de sobte s'anadona que necesita mes mans per contruir-ne un, que necesita un canvi i que la veritat no sempre es la seva.